És el moment de repensar el futur territorial

NOTA DE PREMSA – 30/04/2020

Davant l’enèsim anunci d’elaboració d’un pla supramunicipal especial a la Conca d’Òdena que requalifiqui centenars d’hectàrees agrícoles per ubicar-hi empreses, l’entitat Per la Conca seguim defensant que el model de grans superfícies, avui i aquí, no és el futur pel que hauríem d’apostar com a territori. La crisi actual ens força encara més a repensar el model territorial. Les necessitats bàsiques han de ser elements centrals de la planificació i cal potenciar per sobre de tot la singularitat, la iniciativa i les capacitats del territori. El model de futur ha de ser necessàriament compatible amb mesures efectives per fer front a la declarada emergència climàtica i mediambiental. El neguit per la parada econòmica actual degut a la crisi sanitària no ens ha de precipitar a un carreró sense sortida.

La idea de que l’activitat empresarial de futur a la conca d’Òdena no pot ser aliena a les necessitats bàsiques dels seu habitats és una de les que inspira el debat telemàtic sobre “qui alimenta la Conca d’Òdena en temps de confinament?’” que l’entitat Per la Conca organitza aquest divendres 1 de maig (de 19:00-20:00 al seu canal de youtube: ves.cat/etEp). Hi haurà representació de productors i comerciants locals i membres de les entitats Per la Conca i Eixarcolant. D’acord amb aquesta idea i altres reflexions l’entitat no combrega amb l’obsessió de generar grans superfícies per activitats logístiques.

Algunes reflexions:

Les planes de la Conca, un recurs escàs
La conca d’Òdena està configurada per unes quantes esplanades al voltant el riu anoia trencades pels torrents que baixen de les muntanyes. L’activitat humana es concentra en aquestes planes. La meitat estan urbanitzades i l’altra meitat està principalment cultivada.

Els polígons industrials de la Conca
La majoria de superfície industrial disponible a la conca està dins la trama urbana principal (quatre municipis) que ocupa les planes centrals. Els polígons de Castellolí i Montbui queden fora d’aquest gran nucli. En conjunt els polígons ofereixen un parc canviant de naus de compra o lloguer i més de cent hectàrees de diferents mides disponibles des de fa més de deu anys per a noves naus industrials.

L’activitat agropecuària a la Conca
Les explotacions agropecuàries i vini-viticultores existents a la conca són empreses productives i viables que s’han anat modernitzant i professionalitzant. Algunes han aconseguit el cicle tancat gestionant centenars d’hectàrees que reverteixen en l’engreix en intensiu o extensiu d’aviram, oví, boví o porcí. Paral·lelament s’estan consolidant petits productors i impulsant iniciatives per afavorir el consum de proximitat dels productes de petits i grans productors.

La crisi grossa
El debat sobre el nostre futur local va més enllà de la sempre requerida dinamització econòmica. L’administració pública ha d’afrontar l’emergència climàtica oficialment declarada pel Parlament Europeu i La Generalitat de Catalunya. Per fer-hi front la Comissió Europea demana als responsables de la gestió del territori canviar urgentment la manera de planificar l’ús del sòl. S’advoca per ciutats compactes amb grans espais periurbans protegits. Es fa èmfasi en l’agricultura com activitat econòmica a ubicar en aquests espais ja que permet la producció de productes essencials en proximitat i és compatible amb els serveis ecosistèmics que ofereix l’entorn per afrontar l’emergència climàtica.

Paisatge cultural
Segons l’observatori del paisatge de La Generalitat el mosaic agroforestal de la Conca conforma un paisatge cultural singular a preservar. És una unitat paisatgística viva estructurada per masies, moltes encara funcionals, enriquida amb elements patrimonials arquitectònics i arqueològics.

Els serveis de l‘entorn
La topologia de la Conca llaurada pels torrents afavoreix la diversitat de cultius de secà, genera una varietat d’ecosistemes que sostenen la biodiversitat i esdevé una anella periurbana lúdica de gran qualitat al servei de la conurbació. A més de la producció agroalimentària, una de les prestacions més rellevant de les planes no urbanitzades és la d’actuar com a superfície de filtració i captació d’aigua de pluja a capes freàtiques, sostenint així el cicle hídric en un territori de secà que ha d’afrontar l’escalfament global. Cal tenir en consideració que la planificació supramunicipal que es proposa deixaria només un terç de la superfície plana existent sense urbanitzar i que aquest sòl haurà d’encabir encara el creixement urbanístic en habitatge que es necessiti en un futur i l’ampliació de les infraestructures de mobilitat que ja es reclamen.

El futur en mans d’uns pocs i amb interessos aliens al món local?
El model de grans superfícies no explota els recursos de sòl industrial disponibles a la Conca d’Òdena i cedeix la sobreexplotació de la superfície plana a capital deslocalitzat en mans d’uns pocs inversors. Les estratègies econòmiques i de reinversió dependran de factors i interessos aliens a les necessitats locals.

La logística no és ni revulsiu ni bon dinamitzador econòmic
Les empreses de logística utilitzen el sòl com un paràmetre més del seu compte de balanços i canvien de lloc quan els convé. La seva activitat genera escassos llocs de treball per hectàrea consumida i aporten poc valor afegit per a la dinamització econòmica local. A més, a la Conca hi manquen les infraestructures de transport internodals que demana l’activitat logística.

Des del territori pel territori
Quan de l’administració planteja un procés de participació ciutadana ha de facilitar un debat profund i productiu sobre el model territorial. Com ja vam dir, estarem atents a que expliquin els punts de partida i condicions de participació per valorar-ho, però malauradament, les declaracions públiques deixen clar que es pretén accelerar els tràmits administratius. Ens oposem a qualsevol simplificació administrativa que impliqui un afebliment dels processos de participació o d’avaluació ambiental i no participarem en pantomimes de pur tràmit.


Clinometria de la Conca d’Òdena. Les extensions de sòl més planes estan pintades en groc i les zones amb pendent en carbassa (moderada) i vermell (alta). Les àrees on s’hi sobreposa el blanc/gris corresponen a sòl urbà.
Cartell de la xerrada online sobre model agroalimentari a la Conca d’Òdena.