El PLATER és l’instrument de la Generalitat per dissenyar el model energètic català fins al 2050. Tot i presentar-se com un motor de la transició energètica, el text critica que té una jerarquia superior al planejament municipal, cosa que li permet anul·lar decisions dels ajuntaments i decidir sobre l’ús del sòl local.
Dèficit democràtic: Es denuncia que el període d’exposició pública (9 dies hàbils a Setmana Santa) és insuficient per analitzar un document tan complex, convertint la participació ciutadana en un mer tràmit sense transparència.
Pèrdua de sobirania local: El pla relega els ajuntaments a un segon pla. Les normatives municipals queden supeditades al Pla, allunyant la presa de decisions de la realitat de cada poble.
Model centralitzat: S’aposta per macroprojectes de grans corporacions situats lluny dels centres de consum. Això implica la creació de línies d’alta tensió i perpetua un model “extractiu” que beneficia les grans empreses en lloc de l’autogestió.
Impacte rural i agrari: La implantació massiva en sòls agrícoles posa en perill el paisatge, les activitats del sector primari i l’equilibri territorial, sense haver analitzat prou els efectes acumulatius d’aquestes instal·lacions.
I PEL QUE FA A LA COMARCA DE L’ANOIA…
L’anàlisi del PLATER evidencia que la comarca de l’Anoia esdevé un dels principals epicentres de la transició energètica a Catalunya, assumint una càrrega desproporcionada en relació amb el seu pes territorial i demogràfic.
Amb una potència assignada de més de 3.500 MW totals i situant-se com la segona comarca amb més capacitat energètica prevista i una de les primeres en eòlica i fotovoltaica, l’Anoia no és un territori més dins el pla, sinó un dels pilars centrals del model energètic proposat.
Aquest paper implica una transformació profunda del paisatge rural, amb la implantació massiva de parcs eòlics i fotovoltaics majoritàriament en sòl no urbanitzat, és a dir, en espais agrícoles, naturals i forestals . Municipis com Òdena, Pujalt, Rubió o Sant Martí de Tous concentren una afectació especialment elevada, fet que anticipa un impacte territorial molt intens i desigual dins la pròpia comarca .
El model que planteja el PLATER es basa clarament en la concentració de la producció energètica en zones rurals, mentre que les àrees urbanes, tot i ser els principals centres de consum, tenen una contribució molt menor . Això consolida un esquema en què territoris com l’Anoia assumeixen els impactes —paisatgístics, ambientals i socials— per abastir altres zones del país.
En definitiva, el PLATER situa l’Anoia en una posició de sobrecàrrega energètica, convertint-la en un territori clau però també especialment vulnerable. Sense una planificació equilibrada, participada i vinculada a la realitat local, aquest model pot comportar una alteració estructural del territori i una pèrdua de capacitat de decisió sobre el seu propi futur.
