La custòdia fluvial és una eina de col·laboració entre la ciutadania i l’administració pública per protegir, restaurar i gestionar els ecosistemes aquàtics. Aquesta figura de cogestió, reconeguda i impulsada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), promou una manera participativa d’entendre i cuidar els rius i el seu entorn.
Des de Per la Conca i Anoia pel Clima hem iniciat el procés per aconseguir la custòdia del riu Anoia amb un objectiu clar: transformar “el riu degradat que tenim” en “el riu viu que volem”. Volem construir un projecte compartit que connecti les necessitats del territori, la implicació ciutadana i les institucions responsables per fer possible una recuperació real del riu.
DE QUI ÉS EL RIU? RESPONSABILITATS COMPARTIDES
TRAMS DIFERENCIATS DEL RIU ANOIA
PRIMER TRAM
La conca alta fins a Igualada
Tram allunyat de la pressió urbana
SEGON TRAM
Entrada a Igualada fins a l’EDAR (inclou riera d’Òdena)
Rep l’impacte urbà i industrial directe
TERCER TRAM
Des de l’EDAR fins a Riu de Bitlles i des de Riu de Bitlles a Martorell
El riu no es recupera
ESTAT DEL RIU ANOIA
ELS INDICADORS:
Els principals paràmetres que es tenen en compte per avaluar l’estat del riu són els indicadors fisicoquímics, els biològics i els hidromorfològics:
L‘estat ecològic del riu s’estima a partir de la combinació d’aquests tres paràmetres.
L‘estat químicdel riu es determina avaluant la presència de substàncies contaminants en mostres d’aigua.
L’estat general de la massa d’aigua resulta de la suma de tota aquesta informació.
La minsa qualitat de l’ecosistema fluvial es desploma al segon tram, en arribar a la conurbació central de la conca d’Òdena (Igualada, Montbui, Vilanova i Òdena):
Augmenten els nivells de fosfats, nitrats i metalls pesats fins a la toxicitat
S’acumulen residus sòlids. i apareixen les pudors.
Desapareix el bosc de ribera i s’estableixen les plantes invasores.
Desapareixen els peixos, els macroinvertebrats d’aigües netes i la fauna específica d’ecosistemes fluvials.
En canvi, la riera de Carme presenta un bon estat general del riu, sent la qualitat hidromorfològica l’únic paràmetre que es veu una mica afectat.
*Dades extretes de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Les dades de l’ACA es complementen bé amb les dades del 1r BIOBLITZ fet l’estiu del 2025 a la llera del riu.
*Imatges del riu Anoia al seu pas pel municipi d’Igualada, on es pot apreciar el seu pèssim estat de conservació.
PROJECTE DE CUSTÒDIA FLUVIAL DEL RIU ANOIA EN CONSTRUCCIÓ
“Sabem que tenim un riu ferit per contaminació urbana, industrial i agrícola. Els abocaments resultants de l’activitat humana superen la capacitat natural del riu per regenerar-se”
La història d’Igualada no es pot entendre sense el riu Anoia. El riu ha estat motor econòmic, espai de vida i element identitari per als municipis de la Conca d’Òdena. Tanmateix, aquesta relació històrica contrasta avui amb la realitat ecològica del riu al seu pas per la Conca d’Òdena. Els sobreeiximents pels col·lectors dels sistemes de clavegueram durant episodis de pluja, els abocaments puntuals i l’acumulació de residus —especialment tovalloletes— impacten greument en la qualitat de l’aigua i en la vida que el riu pot acollir. No obstant, el riu Anoia continua sent un espai ple de potencial.
“Recuperar el riu Anoia no és només una qüestió ambiental: és també una aposta per la salut, el patrimoni, la cohesió social i la qualitat de vida del territori”
La diagnosi és clara: el riu Anoia necessita actuacions urgents de millora de la qualitat de l’aigua i de recuperació de l’ecosistema fluvial al seu pas pels 3 municipis. Això implica erradicar els abocaments, millorar infraestructures de sanejament, eliminar barreres i espècies invasores, i reforçar la vegetació de ribera mitjançant processos de renaturalització.
QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?
*Imatges del riu Anoia a Jorba, on hi ha una millora notable de la qualitat de l’aigua i l’hàbitat respecte el tram d’Igualada.
Disminució dels nivells de fosfats, nitrats i metalls pesats per sota la toxicitat.
Disminució dels residus sòlids.
Recuperació del bosc de ribera i de la vida associada a aigües netes amb fauna específica d’ecosistemes fluvials.