PLATER
El PLATER (Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya) és l’instrument amb què la Generalitat vol definir el model energètic del país fins al 2050. Sobre el paper, es presenta com una eina per impulsar la transició energètica. A la pràctica, però, planteja seriosos interrogants sobre el seu impacte territorial, democràtic i social.
Aquest pla no és menor: té una jerarquia superior al planejament municipal, fet que implica que pot anul·lar decisions preses pels ajuntaments i redefinir l’ús del sòl arreu del territori . És, per tant, una eina de gran poder que condiciona directament el futur de pobles, paisatges i activitats econòmiques.
UN PROCÉS QUE NO GARANTEIX LA PARTICIPACIÓ REAL DE LA CIUTADANIA
El PLATER s’ha posat a exposició pública amb només nou dies hàbils de marge, coincidint amb el període de Setmana Santa. Aquest calendari fa inviable una anàlisi rigorosa d’un document de gran complexitat tècnica i territorial .
Lluny de fomentar un debat obert i informat, aquest procés transmet la sensació que la participació ciutadana és un simple tràmit formal. Les aportacions realitzades en processos anteriors, com les de 2023, continuen sense resposta, fet que posa en dubte la transparència i la voluntat real d’escolta.
PÈRDUA DE SOBIRANIA I IMPOSICIÓ TERRITORIAL
El PLATER consolida un model en què el territori perd capacitat de decisió. Tot i que en processos previs es reconeixia el paper clau dels ajuntaments, el document actual els relega a un segon pla, amb el risc que les seves normatives quedin anul·lades si no s’ajusten al Pla .
Això suposa una clara pèrdua de sobirania local i un allunyament de la presa de decisions respecte de la realitat del territori.
UN MODEL ENERGÈTIC CENTRALITZAT I DESEQUILIBRAT
El PLATER aposta per un model basat en grans instal·lacions, sovint allunyades dels centres de consum, que requereixen noves infraestructures com línies d’alta tensió amb impactes ambientals i socials importants .
Aquest enfocament:
- Afavoreix grans corporacions
- Perpetua un model extractiu
- Trasllada els impactes a zones rurals
Mentrestant, s’allunya d’un model de sobirania energètica, basat en la proximitat, l’autogestió i l’equilibri territorial.
IMPACTES SOBRE EL TERRITORI I EL MÓN RURAL
El desplegament del PLATER pot comportar:
- Implantació de macroprojectes en sòls agrícoles
- Transformació del paisatge
- Pressió sobre activitats agràries
- Absència d’anàlisi dels efectes acumulatius de les instal·lacions
Aquestes conseqüències posen en risc l’equilibri territorial i el futur del món rural.
I PEL QUE FA A LA COMARCA DE L’ANOIA…
L’anàlisi del PLATER evidencia que la comarca de l’Anoia esdevé un dels principals epicentres de la transició energètica a Catalunya, assumint una càrrega desproporcionada en relació amb el seu pes territorial i demogràfic.
Amb una potència assignada de més de 3.500 MW totals i situant-se com la segona comarca amb més capacitat energètica prevista i una de les primeres en eòlica i fotovoltaica, l’Anoia no és un territori més dins el pla, sinó un dels pilars centrals del model energètic proposat.
Aquest paper implica una transformació profunda del paisatge rural, amb la implantació massiva de parcs eòlics i fotovoltaics majoritàriament en sòl no urbanitzat, és a dir, en espais agrícoles, naturals i forestals . Municipis com Òdena, Pujalt, Rubió o Sant Martí de Tous concentren una afectació especialment elevada, fet que anticipa un impacte territorial molt intens i desigual dins la pròpia comarca .
El model que planteja el PLATER es basa clarament en la concentració de la producció energètica en zones rurals, mentre que les àrees urbanes, tot i ser els principals centres de consum, tenen una contribució molt menor . Això consolida un esquema en què territoris com l’Anoia assumeixen els impactes —paisatgístics, ambientals i socials— per abastir altres zones del país.
En definitiva, el PLATER situa l’Anoia en una posició de sobrecàrrega energètica, convertint-la en un territori clau però també especialment vulnerable. Sense una planificació equilibrada, participada i vinculada a la realitat local, aquest model pot comportar una alteració estructural del territori i una pèrdua de capacitat de decisió sobre el seu propi futur.
