SECTORS 3 i 4 PER LOGÍSTICA DE GRAN FORMAT
INTRODUCCIÓ
EL CONFLICTE:
Amb l’objectiu de construir polígons logístics de gran format, la Generalitat de Catalunya, amb la connivència dels alcaldes de la conca d’Òdena, ha orquestrat una estratègia per urbanitzar a les planes agrícoles fèrtils de la Conca. L’estratègia passa per presentar i aprovar dues planificacions urbanístiques polèmiques.
LES PLANIFICACIONS URBANÍSTIQUES:
La primera planificació, anomenada Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena (PDUAECO), aprovada el 2019, estableix una normativa que defineix entre altres aspectes les àrees de sòl de la conca d’Òdena que passen a ser urbanitzables i traspassa la potestat de decidir sobre la urbanització dels Ajuntaments a la Generalitat, concretament a l’institut català del sòl (INCASOL).
La Segona, anomenada, Projecte per a la urbanització dels sectors 3 i 4 del PDUAECO, estableix tots els detalls per la urbanització de dos dels sectors definits en la primera planificació. Aquesta planificació es va presentar de manera inicial (no definitiva) el 2025 i la seva aprovació definitiva permetrà iniciar la urbanització d’aquests dos sectors.
LA LLUITA:
La nostra associació, Per la Conca, ha impulsat tot d’accions de mobilització social i jurídiques per aturar aquestes planificacions. En la nostra web hi trobareu el contingut principal de les planificacions, els defectes que hi detectem, els impactes negatius sobre el nostre territori i les accions que hem portat a terme. No us costarà gaire entendre perquè ens hi oposem.
LA SITUACIÓ ACTUAL
El PDUAECO està aprovat però pendent de que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resolgui els contenciosos administratius que vam interposar, tant nosaltres com altres actors afectats. Curiosament, tot i que el contenciós judicial contra el PDUAECO no estigui resolt, es considera la planificació legalment aprovada i vigent, fet que permet que els projectes d’urbanització dels sectors 3 i 4 puguin ser aprovats de manera definitiva i els sectors urbanitzats i executats. En el cas que després de l’aprovació dels projectes d’urbanització i l’inici de les obres el tribunal anuli parcialment o total la normativa del PDUAECO que permet la urbanització dels dos sectors, el jutge haurà de dictaminar indemnitzacions i solucions a les actuacions que s’hagin efectuat en aquests sectors. Tot un despropòsit.
“Curiosament, tot i que el contenciós judicial contra el PDUAECO no està resolt, es considera la planificació legalment aprovada i vigent, fet que permet que els projectes d’urbanització dels sectors 3 i 4 puguin ser aprovats i executats”
ELS PROJECTES URBANÍSTICS PELS SECTORS 3 i 4
ELS 4 SECTORS DEFINITS PER REQUALIFICACIÒ URBANÍSTICA DEFINITS en EL PDUAECO:
APROVACIÓ INICIAL I EXPOSICIÓ PÚBLICA DELS PROJECTES D’URBANITZACIÓ DELS SECTORS 3 I 4
A l’abril de 2025, el director general de l’Institut Català del Sòl va resoldre aprovar inicialment els projectes d’urbanització del sector S3 “Hostal del Porc” i del sector S4 “el Raval i Cal Marquès” als termes municipals d’Òdena i Vilanova del Camí i sotmetre els projectes a informació pública durant el termini legal d’un mes, a fi i efecte que s’hi puguin formular les al·legacions.
Els dos projectes van ser presentats per ENGIND SL.
En la resolució s’indicava la condició que “caldrà donar compliment a les observacions fetes en l’informe tècnic emès per l’Àrea de sòl d’activitat econòmica de l’ICASOL i que s’hauran d’incorporar al document amb caràcter previ a la seva aprovació definitives
“Creiem que aquest plantejament respon a interessos econòmics especulatius i que va en contra la sostenibilitat del territori i impossibilta afrontar els reptes de l’emergència climàtica”
“Defensem que l’activitat econòmica que respon millor a les necessitats locals i territorials és l’agricultura que s’esdevé actualment en aquests terrenys periurbans de gran valor ambiental”
“Perseguim una estratègia econòmica i d’organització territorial de futur que respongui a les necessitats de les persones que vivim al territori”
AL·LEGACIONS
Hem presentat al·legacions basades en els següents criteris:
Context judicial amb el PDUAECO impugnat: Aprovar la urbanització sense que la justícia s’hagi pogut pronunciar sobre la possible nul·litat de la classificació del sòl busca consolidar “fets consumats” i crearà danys irreparables sobre els ecosistemes afectats.
Incompliment de la jerarquia d’execució: El propi PDUAECO estableix que el seu desenvolupament està subordinat a l’execució prèvia dels sectors 1, 2 i 3, cpondició que no es compleix.
Diferents impactes ambiental i Territorial.
Protecció Especial: Ambdós sectors afecten sòls que el Pla Territorial de les Comarques Centrals (PTPCC) defineix com a sòl no urbanitzable de protecció especial o territorial. El 100% del Sector 4 es troba en aquesta situació.
Massa Forestal i Hàbitats: S’alerta de la destrucció de pinedes mediterrànies i boscos de ribera classificats com a hàbitats d’interès comunitari (HIC 9540).
Pèrdua de Sòl Agrícola: El Sector 4 afecta més de 43 hectàrees de sòl agrícola d’alt valor en explotació activa. El Sector 3 n’afecta unes 10 hectàrees.
Connector Natural: La urbanització simultània dels sectors 2, 3 i 4 provocaria l’encerclament i fragmentació del connector natural del Raval i Cal Marquès, destruint la connectivitat ecològica de la zona.
Riscos hidrològics i de recursos hídrics: Presència de zones inundables i de flux preferent on la legislació prohibeix noves urbanitzacions. A més, no s’ha acreditat la disponibilitat real de recursos hídrics per abastir la nova demanda industrial.
Afectacions al patrimoni i paisatge:
Arqueologia: Presència de jaciments romans i altmedievals (segles IV-IX dC), especialment a l’àrea AEA 5 del Sector 4. Les prospeccions són incompletes i les obres causaranvuna destrucció irreversible del patrimoni.
Impacte Visual: L’alçada reguladora de 30 metres prevista per a les naus es considera desproporcionada. En el cas del Sector 4, la seva ubicació en un altiplà elevat generaria un impacte paisatgístic crític sobre el mosaic agrícola tradicional.
Planificació deficient: Està feta de pressa i corrents: El document és incomplet, descoordinat i pendent de molts informes preceptius. El mateix Incasol proporciona un llistat de mancances moltes d’elles greus.
DEFICIÈNCIES TÈCNIQUES DELS PROJECTES
- Nou gual per creuar el Torrent del Raval sense informe de l’ACA
- Nou carril bici sense delimitatació
- Nou dipòsit separador d’hidrocarburs per tractar les primeres aigües de pluja de l’escorrentiu sense dimensionar i sense assegurar l’accés pla i lliure d’obstacles
- Desguàs de parcel·la privada directament al medi sense justificar compliment normatiu, exigir separador d’hidrocarburs i autorització d’abocament a l’ACA
- Xarxa de residuals amb EDAR pròpia sense definir cessió, manteniment i autorització d’abocament i EBAR mal ubicada (en talús, sense accés adequat)
- Xarxa elèctrica incompleta sense l’assessorament conjunt d’E-distribución i sense adaptar el projecte (plànols, potència i pressupost)
- Xarxa de gas sense validar, sense informe i solució consensuada amb Nedgia
- No es garanteix la disponibilitat de sòls externs necessaris per executar connexions a les xarxes elèctriques, d’aigua i de telecomunicacions, ni tampoc les mesures compensatòries
- Sense l’informe de Carreteras per l’accés a espai lliure des de la C-37
- Sense delimitar als plànols les zones d’afectació de carreteres i justificar distàncies
- Sense plànol d’encreuaments de serveis amb profunditats per verificar compatibilitat
- Sense definir i pressupostar la pavimentació i moviments de terres del sistema viari SX
- Sense incorporar el pressupost per al coneixement de l’administració (PCA).
- Barrejant les actuacions en els Sector 3 i Sector 4 quan cal separar clarament ambdós projectes
- Manca coordinació dels Sectors: Xarxes dependents del Sector 3, connexions no definides a tots els plànols, falta criteri de repartiment de costos, i sense dimensionar serveis tenint en compte els dos sectors
- Manca signatura de tots els tècnics
