BIOBLITZ
Un BioBlitz és una jornada intensiva on diversos biòlegs, naturalistes i voluntaris, intenten registrar totes les espècies vives d’una àrea acotada. El primer BioBlitz es va realitzar el 1996 a Washington D.C. i des de llavors aquestes jornades s’han anat repetint arreu del món per a augmentar el coneixement de la biodiversitat que es pot trobar en l’àrea d’estudi i com a jornades de divulgació de la biodiversitat local.
I BioBlitz: Riu Anoia, Moli de l’Abadia, 21 de juny 2025.
II Bioblitz: Riu Anoia, Moli Blanc/Pla de la Maça, Tardor 2026.
I BioBlitz: Riu Anoia, Molí de l'Abadia
El I BioBlitz es va realitzar el 21 de juny del 2025, a la llera del riu Anoia, a l’altura del Molí de l’Abadia.
Es va comptar amb la presència de diversos experts especialitzats en grups taxonòmics concrets per a caracteritzar aquella zona del riu.
Durant la jornada es van realitzar 5 sortides d’identificació per a reconèixer espècies de 6 grups taxonòmics diferents: ocells, rèptils, amfibis, papallones, flora i aràcnids.


Ubicació
Dades recollides
Flora
58
Espècies identificades
Fauna
51
Espècies identificades
13 Espècies d’hàbitats fluvials o ambients humits
- Equisetum ramosissimum (Cua de Cavall)
- Humulus lupulus (Llúpol)
- Phragmites australis (Canyís)
- Typha domingensis (Boga de fulla estreta)
- Typha latifolia (Boga de fulla ampla)
- Limniris pseudacorus (Lliri groc)
- Scirpoides holoschoenus (Jonc Boval)
- Helosciadium nodiflorum (Creixen Bord)
- Populus alba (Àlber)
- Salix eleagnos (Sarga)
- Ulmus sp. (Om)
- Fraxinus angustifolia (Freixe de fulla estreta)
- Sambucus nigra (Saüc)
- Cichorium intybus (Xicòria)
- Helminthotheca echioides (Arpell)
- Anacyclus clavatus (Panigroc)
- Silybum marianum (Card marià)
- Carduus pycnocephalus (Card)
- Sonchus tenerrimus (Lletsó petit)
- Dittrichia viscosa (Olivarda)
- Pallenis spinosa (Gravit)
- Lactuca serriola (Enciam bord)
- Avena barbata (Civada de capellà)
- Hordeum murinum (Margall)
- Plantago lanceolata (Plantatge de fulla estreta)
- Plantago major (Plantatge de fulla gran)
- Plantago coronopus (Plantatge corn de cérvol)
- Medicago sp. (Alfals)
- Trifolium pratense (Trèvol de prat)
- Lotus corniculatus (Banya de cabra)
- Anethum foeniculum (Fonoll)
- Torilis arvensis (Julivert bord)
- Papaver rhoeas (Rosella)
- Echium vulgare (Llengua de bou)
- Malva sylvestris (Malva)
- Hypericum perforatum (Flor de pericó)
- Verbascum sinuatum (Trepó)
- Urtica dioica (Ortiga)
- Scabiosa atropurpurea (Escabiosa)
- Quercus ilex (Alzina)
- Quercus faginea (Roure de fulla petita)
- Crataegus monogyna (Arç blanc)
- Rubus ulmifolius (Esbarzer)
- Viburnum tinus (Marfull)
- Phillyrea angustifolia (Aladern de fulla estreta)
- Buxus sempervirens (Boix)
- Hedera helix (Heura)
- Bryonia cretica (Carabassina)
- Salvia rosmarinus (Romaní)
- Spartium junceum (Ginesta)
- Populus deltoides (Carolina)
- Salix babylonica (Desmai)
- Juglans regia (Noguer)
- Ficus carica (Figuera)
- Citrullus lanatus (Sindria)
- Arundo donax (Canya americana)
- Xanthium orientale
- Artemisia verlotiorum
4 Espècies d’hàbitats fluvials o ambients humits
- Gallinula chloropus (Polla d’aigua)
- Anas platyrhynchos (Ànec collverd)
- Acrocephalus arundinaceus (Balquer)
- Motacilla alba (Cuereta blanca)
6 Espècies d’ambients urbans i periurbans
- Passer domesticus (Pardal comú)
- Columba livia domestica (Colom domèstic)
- Sturnus sp. (Estornell)
- Streptopelia decaocto (Tórtora turca)
- Apus apus (Falciot negre)
- Delichon urbicum (Oreneta cuablanca)
6 Espècies de zones agrícoles i obertes
- Carduelis carduelis (Cadernera)
- Serinus serinus (Gafarró)
- Chloris chloris (Verdum)
- Merops apiaster (Abellerol)
- Cisticola juncidis (Trist)
- Pica pica (Garsa)
4 Espècies de boscos i zones arbustives
- Luscinia megarhynchos (Rossinyol comú)
- Cettia cetti (Rossinyol bord)
- Aegithalos caudatus (Mallerenga cuallarga)
- Columba palumbus (Tudó)
1 Espècie al·lòctona
- Myiopsitta monachus (Cotorra de pit gris)
1 Espècie d’hàbitats fluvials o ambients humits
- Mauremys leprosa (Tortuga de rierol) (30 individus; 5 immadurs)
1 Espècie d’habitats arbustius o herbacis
- Psammodromus algirus (Sargantana cua llarga) (1 individu)
2 Espècies al·lòctones
- Graptemys ouachitensis (Tortuga mapa ouachita) (1 individu)
- Trachemys scripta (Tortuga d’aigua americana) (2 individus)
1 Espècie d’hàbitats fluvials o ambients humits1 Espècie d’hàbitats fluvials o ambients humits
- Phelophylax perezi (Granota verda) (4 individus)
1 Espècie d’hàbitats fluvials o ambients humits
- Pieris napi (blanqueta perfumada)
11 Espècies generalistes de zones obertes, ruderals o d’ambients oberts i secs
- Papilio machaon (papallona reina)
- Pieris rapae (blanqueta de la col)
- Pontia daplidice (pòntia comuna)
- Colias crocea (safranera de l’alfals)
- Colias alfacariensis (safranera pàl·lida)
- Gonepteryx cleopatra (Cleòpatra)
- Polyommatus icarus (blaveta comuna)
- Pararge aegeria (bruna de bosc)
- Carcharodus alceae (capgròs comú)
- Gegenes nostrodamus (sageta negra)
- Vanessa cardui (migradora dels cards)
1 Espècie d’hàbitats fluvials o ambients humits
- Larinia cornutus (associada amb la presència de canyissar)
12 Espècies generalistes de zones obertes, ruderals o d’ambients oberts i secs
- Araneus angulatus
- Argiope bruennichi
- Mangora acalypha
- Neoscona subfusca
- Pardosa monticola
- Pardosa lugubris
- Pholcus phalangioides
- Euphrys c.a. alticola
- Theridion varians
- Theridion sp.
- Runcinia grammica
- Uloborus walckenaerius
Anàlisis i conclusions
Flora
Les espècies de ribera que podem trobar, si són espècies herbàcies (boga, lliri groc, canyís…) es troben al voltant del curs d’aigua, però si ens fixem en les espècies arbustives i arbòries només trobem alguns exemplars aïllats (freixe, àlber, pollancre, saüc…). En un curs fluvial sense pertorbacions hauríem de trobar un estadi de la successió ecològica d’un ecosistema (herbes → arbustos → arbres/bosc de ribera) avançat, el bosc de ribera. El tram de riu Anoia on s’ha fet el I BioBlitz no presenta una estructura de bosc de ribera, tan sols trobem abundància d’espècies herbàcies.
La presència de canya americana, que genera espais molts atapeïts que impossibiliten la creació de nius i zones de resguard de les espècies aquàtiques, a diferència del canyís, també ens indica l’estat de degradació en què es troba el riu.
Alhora tenim presència d’espècies plantades de bosc mediterrani com alzines, romaní, boix, roure, aladern, que poden donar una falsa sensació d’estructura de bosc, però no són espècies de ribera.
Fauna
En els 5 grups d’espècies on s’ha fet el cens es repeteix la mateixa mostra. Una petita proporció de les espècies trobades són d’ecosistemes fluvials o hàbitats humits. En canvi, la gran majoria són espècies associades a ambients secs, oberts, agrícoles i urbans; antítesis dels ecosistemes fluvials. Aquestes dades van en consonància a les dades de flora, sense una estructura vegetal que sustenti l’ecosistema, les espècies d’habitats fluvials o humits no s’hi podran establir.
Trobar 30 individus de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) dels quals 5 immadurs, ens indica que és una població que està establerta i creixent (a destacar que es van trobar a la zona del final del parc fluvial de Vilanova del Camí). Tot i així la presència de tortuga de rierol no es un indicador de bona qualitat fluvial. És una espècie que suporta aigua degradades, aigues eutrofitzades i de baixa qualitat. Així doncs, la presència d’aquesta comunitat de tortugues de rierol, ens pot indicar que el riu presenta trams amb zones tranquil·les amb aigua constant i que hi ha certs recursos tròfics per sostenir la seva alimentació.
Conclusions
A partir dels censos realitzats el 21 de juny del 2025, podem concloure que el tram de riu Anoia on es va realitzar el I BioBlitz presenta una qualitat biològica dolenta a causa de la seva manca d’estructura vegetal, baixa presència d’espècies d’hàbitats fluvials o ambients humits i presència d’espècies al·lòctones.
II BioBlitz: Riu Anoia, Pla de la Maça/Molí Blanc
Pròximament més informació
