CONCENTRACIÓ IGUALADA 9/05/2021 EL TERRITORI DIU PROU

Parlo en nom de totes les plataformes de la comarca de l’Anoia que fa mesos que ens
estem reunint per treballar per un model de transició energètica sostenible al nostre territori.
A dia d’avui som:
Arran Calaf – Alta Segarra
Bellprat-Sobirania energètica
Endavant Anoia
Jorba Reflexiona
Plataforma PACA
El Trill d’Argençola
Per la Conca
CUP Anoia
Salvem la serra de Feixes
Salvem Serra Morena-Massana- Les Viudes
Salvem Tous
Salvem Can Titó
Unió de Pagesos Anoia
Veïns del Rabal d’Aguilera (Òdena)
Igualada pel clima

Moltíssimes gràcies a tothom per ser avui aquí. És importantíssim que tothom sàpiga què
està passant amb la transició energètica en aquest país.
A l’Anoia tenim unes 900 ha de sòl agrícola afectat per l’allau de projectes de centrals
energètiques fotovoltaiques. Perquè ens en fem una idea seria l’equivalent a 900 vegades
el Camp Nou. Tenim projectats també a la comarca més de 120 aerogeneradors que arriben
a fer, alguns, fins a 200 metres d’altura.
Estem parlant de centrals energètiques impulsades per grans inversors que vesteixen de
retòrica verda les seves macrooperacions. A dia d’avui hi ha projectades a la comarca les
següents centrals energètiques:

Centrals fotovoltaiques

  • Central fotovoltaica Sant Pere Sallavinera de 5,3 ha
  • Central fotovoltaica Vilanova d’Espoia a la Torre de Claramunt de 2,5 ha
  • Central fotovoltaica Carbeso Solar a Pujalt de 99 ha
  • Central fotovoltaica Matacan Solar de 168 ha a Tous, Argençola i Jorba
  • Central fotovoltaica Escribano Solar a Òdena de 100 ha
  • Central fotovoltaica Aspillera Solar a Bellprat de 83 ha
  • Central fotovoltaica Santa Margarida de Montbui de 1,84 ha
  • Central fotovoltaica la Fortesa a Sant Pere Sallavinera de 54,8 ha
  • Central fotovoltaica Carrerada a Pujalt de 47 ha
  • Central fotovoltaica Montfalcó de 51 ha a Veciana i Pujalt.
  • Central fotovoltaica Rubió de 56 ha a Rubió
  • Central fotovoltaica La Tossa de 55,78 ha a Santa Margarida de Montbui.
  • 7 centrals fotovoltaiques més pendents d’aprovació.

I aquí només parlem de la superfície que ocupen les plaques solars, en aquestes hectàrees
de terreny afectades s’ha d’afegir la superfície que ocuparan també les subestacions,
construcció de control d’instal·lació, vestidors, zones delimitades per a la instal·lació…
Centrals eòliques projectades a l’Anoia. Alguns d’aquests projectes agafen també
municipis contigus a la comarca:

  • Central eòlica les Mates amb 7 molins a Castellfollit de Riubregós, Estaràs i Sant
    Ramon (Segarra)
  • Central eòlica Gilet amb 10 molins a Calonge de Sagarra i Castellfollit de Riubregós.
  • Central eòlica Esteve amb 3 molins a Argençola.
  • Central eòlica Portella amb 5 molins a Argençola i Santa Coloma de Queralt.(Conca
    de Barberà)
  • Central eòlica Plans d’Almenara amb 11 molins a Santa Coloma de Queralt (Conca
    de Barberà) i Bellprat.
  • Central eòlica Pla de Castellanes amb 11 molins a Ivorra (Segarra) i Castellfollit de
    Riubregós.
  • Central eòlica Plans de Riubregós amb 8 molins a Castellfollit de Riubregós.
  • Central eòlica Serra de Feixes amb 8 molins a la Llacuna i Orpí.
  • Central eòlica Ivorra amb 16 molins a Ivorra, Estaràs i Castellfollit de Riubregós.
  • Central eòlica Castellfollit amb 16 molins a Castellfollit de Riubregós, Calonge de
    Segarra, Pujalt i Ivorra.
  • Central eòlica Anoia i Segarra II amb 8 molins a Estaràs i Ivorra (Segarra) i
    Castellfollit de Riubregós.
  • Central eòlica Anoia i Segarra III amb 8 molins a Castellfollit de Riubregós i Calonge
    de Segarra.
  • Central eòlica Serra Morena amb 9 molins a Copons i Rubió.
  • Central eòlica Cantagalls amb 5 molins a Argençola.
  • Central eòlica Panadella amb 7 molins a Argençola.
  • 4 centrals eòliques més pendents d’aprovació.

I això només a l’Anoia. Altres comarques de Catalunya com la Segarra, la Conca de
Barberà, el Pallars Jussà, el Priorat, la Ribera d’Ebre, el Penedès, l’Empordà, el Segrià….
es troben afectades per projectes amb el mateix perfil. És per això que aquest cap de
setmana moltes d’aquestes comarques també han sortit al carrer. El territori diu prou!
Amb la producció eòlica actual que generem a l’Anoia es pot alimentar el consum elèctric
domèstic de la comarca sencera i mitja més. Si en aquesta producció que ja tenim li afegim
les centrals energètiques projectades generarem energia per 12 comarques com l’Anoia.
Per què l’Anoia hauria d’assumir aquesta quantitat de centrals energètiques?
Per què hauria de produir una quantitat tan desproporcionada d’energia?
Per què hauria de ser una de les centrals energètiques de Catalunya i vendre l’energia
sobrera a Espanya i, fins i tot, a Europa?
No hi ha cap raó lògica als ulls de la població.
Només es pot entendre amb la lògica de les empreses que volen fer grans beneficis sense
cap altra consideració.
A l’Anoia tenim una pagesia viva, a l’Anoia tenim uns pobles vius, a l’Anoia tenim un
paisatge viu i volem seguir vivint en aquest entorn!

És innegable l’emergència climàtica que estem patint i la necessitat de fer una transició
energètica cap a les energies renovables per abandonar definitivament els combustibles
fòssils com a font d’energia. Però aquesta transició ha de tenir dos pols: l’eficiència i l’estalvi
energètic i el desenvolupament d’energies renovables. És urgent un pla de transició
energètica a l’alçada de la crisi climàtica que patim.
És innegable, també, que amb les energies renovables anem molt tard.
Al 2030 el 50% de l’energia que consumim a Catalunya ha de ser renovable. Al 2050 el
100%. Aquest és l’objectiu d’Europa per fer front al canvi climàtic.
Hi ha mesures de canvi energètic que ja s’haurien d’haver començat a aplicar fa temps.
Però la nostra classe política no ha fet els deures i ara n’estem pagant les conseqüències.
Com que no hi ha una planificació ben feta, empreses energètiques s’ofereixen per fer la
feina, però els criteris d’aplicació prioritzen el benefici econòmic per sobre de tots els altres.
A correcuita i sense planificació territorial, estratègica ni ambiental, s’ha aprovat el Decret
Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls
de les energies renovables. Un decret que facilita la tramitació per implantar les centrals
industrials de producció eoliques i fotovoltaiques, que permet a les grans empreses de
l’oligopoli i grups d’inversió presentar projectes amb pocs requeriments legals, ambientals i
econòmics, i sense tenir en compte el consens social, territorial i la participació pública de
les zones afectades.
En el cas de l’eòlica sumen un total 3.888MW i 778 aerogeneradors, i en el cas de la solar
3.934MW i 7.347 hectàrees. La majoria de projectes eòlics es plantegen al llarg de les
principals carenes des de la Segarra i l’Anoia fins a les Terres de l’Ebre, mentre que els
projectes de centrals fotovoltaiques es projecten sobretot sobre sòl agrícola de Ponent i de
les Terres de l’Ebre. Això principalment es deu al fet que aquest Decret Llei és molt
generalista i no conté cap tipus de planificació territorial per a la implantació de les energies
renovables. De fet, ni tan sols concreta reglamentàriament els dos preceptes legals
establerts a la Llei del canvi climàtic (Llei 16/2017) que apunten com s’hauria de fer la
transició energètica: d’una banda, diu aquesta llei, que la implantació d’energies renovables
es faci minimitzant l’ocupació del territori i aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana,
i, d’altra banda, també prioritza la producció elèctrica d’origen renovable propera als centres
de consum.

Les grans empreses proposen projectes renovables amb l’expectativa d’accedir a línies
d’ajuda provinent dels Next Generation. Fons europeus, diners públics, que aniran a
rescatar grans empreses que controlen l’oligopoli i perpetuen el model de producció i
distribució energètic que tenim.
És del tot injustificable que la ciutadania paguem la ineficiència del model on els llocs de
producció d’energia estiguin a centenars de quilòmetres dels llocs de consum, amb les
pèrdues de rendiment energètic que hi haurà durant el transport de l’energia per mitjà de
línies d’alta tensió quilomètriques. Això té sentit en el cas de les centrals hidràuliques per
produir electricitat perquè només es poden colocar en llocs determinats, però en el cas de
l’energia eòlica i solar hi ha la possibilitat de col·locar-ho a prop del lloc de consum.
Les administracions haurien d’escoltar el territori i fer cas als tècnics del nostre país que
porten anys treballant en la planificació d’aquest tipus de desenvolupament energètic per tal
d’arribar a aquesta fita del 2050 sense malmetre el territori i d’una manera harmònica i
consensuada.
El passat 20 d’abril el Consell d’alcaldes de l’Anoia demanava la “Derogació del decret
16/2019”. L’endemà el Consell Comarcal de l’Anoia publicava que només expressaven “un
rotund rebuig a la manera en que s’està plantejant” la transició energètica. Demanem una
postura clara i ferma del Consell d’alcaldes de l’Anoia i que els acords adoptats no quedin
en paper mullat. Volem fets, no paraules.
D’altra banda, agraïm la coherència i fermesa dels municipis que han aprovat la moció que
demana la derogació d’aquest decret. I reclamem als municipis que no ho han fet que ho
facin ja. Els afectin o no aquestes macro instal·lacions.
Al Principat disposem de molts espais a l’entorn d’altres infraestructures, centenars de
polígons industrials i espais periurbans amb prou potencial de vent com per incrementar la
nostra producció sense que les empreses hagin de projectar les instal·lacions eòliques als
espais naturals.
És necessari treballar per acostar la producció als centres de consum, no especular amb el
sòl no urbanitzable i de valor natural.
Les entitats i les persones directament afectades per la instal·lació d’aquestes centrals
industrials de producció eoliques i fotovoltaiques no hem pogut participar en la valoració de
la planificació ni els criteris per definir la implantació racional i coherent d’aquestes
instal·lacions.

En molts casos, la ubicació d’aquestes instal·lacions estan a pocs metres de masies i nuclis
habitats, sense que els propietaris puguin participar en la tramitació inicial del projecte.
A més, com que la normativa està feta a mida per les grans empreses de l’oligopoli, no està
regulada la distància mínima d’aquestes instal·lacions a nuclis habitats ni les
compensacions que aquests propietaris rebran a canvi. La manca de transparència ens
preocupa i per això exigim que no es limitin els drets dels ciutadans a la informació i
participació pública en projectes de gran impacte pel territori.
No estem en contra de les energies renovables, que quedi ben clar això. No estem en
contra de les energies renovables sinó en contra de la manera com s’estan implantant.
Fem una crida a totes les poblacions de Catalunya. El debat sobre el model d’implantació
de les renovables no afecta només a les zones rurals. La transició energètica d’aquest país
és un esforç que hem de compartir. Els petits pobles de l’interior no suportarem sols aquesta
càrrega. El model que proposa el govern deixa erms els nostres camps i destrueix la natura
en nom de les energies verdes. Exigim corresponsabilitat. Que cada comarca assumeixi el
que aquest canvi de model suposa.
Cal que la gent del territori i les nostres administracions intervinguem amb urgència per
liderar aquesta transformació. Si no ho fem així, tindrem energia neta, però perdrem moltes
altres coses: paisatge, sobirania alimentària, l’oportunitat de decidir com volem el nostre
territori, de crear llocs de treball per produir de manera ordenada aquesta transició
energètica i de revertir el despoblament de les zones rurals.
Sol contra sòl. L’energia neta i sostenible no pot justificar una agressió mediambiental,
paisatgística, cultural i veïnal.
Per tot això, DEMANEM:

  • La derogació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a
    l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables fins que no es faci una
    planificació estratègica, tal com demana la normativa.
  • La paralització de la tramitació de tots els projectes de centrals industrials eòliques i
    fotovoltaiques fins que no hi hagi una normativa legal planificada, consensuada i
    coherent.
  • Valentia política per part dels ajuntaments i consells comarcals per exigir a la
    Generalitat un model energètic no especulatiu ni massificat i la regulació acurada i
    consensuada dels beneficis estructurals pel territori.
  • La participació pública, des de la fase inicial, durant la tramitació dels projectes
    d’implantació de centrals eòliques i fotovoltaiques d’entitats i persones interessades.
  • Un canvi de model energètic d’implantació d’energies renovables on no hi hagi
    cabuda l’especulació ni la massificació.
    Energies renovables, sí.
    Especulació i massificació, no.